Fictitious Minds by Aïda Navarro

La meva aventura a la neu neix d'una inquietud abissal, que com a vidrier em fan relacionar el gel i la neu, al vidre com a estructura. Estructures anàlogues que paradoxalment neixen a partir de dos elements oposats, foc i aigua, amb el handicap que té la neu de caducitat i mutabilitat. La neu m'oferia la possibilitat de treballar en gran format, amb eines de tall però amb la facilitat de rectificar si no em convencia el volum de forma immediata. El gel m'oferia la transparència i fragilitat única del vidre.

Sempre he volgut treballar amb neu però el clima mediterrani de Barcelona, diguem que no m'ho posava massa fàcil. Un dels meus somnis pendents sempre havia estat anar al Ice hotel de Suècia com a escultora, però no em va caler... perquè com es sol dir els camins del senyor son inescrutables.

Un dia parlant amb una amiga, vaig verbalitzar el meu desig de fer escultura en neu i va ser com demanar-li un desig a una fada madrina, casualment el seu germà estava relacionat amb el projecte de l'Iglú Hotel de Grandvalira Andorra, que jo desconeixia fins al moment. Així que vam decidir anar a visitar-lo i la meva sorpresa va ser descobrir un hotel de gran capacitat decorat de forma similar als dels països nòrdics però només a tres hores de camí.

Vaig pensar en veu alta mentre mirava amb la boca oberta cap a les cúpules nevades de les suites que ja començaven a desfer-se per les altes temperatures del mes de març:

-Jo vull fer això!!!

No esperava rèplica, però la veu de Dani Buyo (Mountain Business Developer a Grandvalira) va respondre:

-De veritat? Doncs estàs parlant amb la persona indicada. Si t'interessa parlem l'any vinent.

Fa gairebé un any ens vam posar en contacte mentre els nostres camins es creuaven sobrevolant l'Atlàntic, jo de tornada i ell d'anada a Argentina.

Construcció de l'Iglú Hotel a Grau Roig

Arquitectura

La construcció em tenia molt intrigada... no sabia com es podia aconseguir aixecar parets tan gruixudes i altes amb neu.

Grandvalira fa servir el sistema del primer Iglú que es va construir a Grau Roig: l'Iglú Dorf

Consisteix a inflar globus de grans dimensions de forma semiesfèrica, combinats amb d'altres de forma rectangular que actuaran com a passadissos entre els primers (habitacions o estances dedicades a altres funcions: bar restaurant...)

Els globus s'asseguren al terra nevat per evitar el moviment durant l'operació de llançament de la neu, que es realitza gràcies a les freses lleva-neus. La fresa impulsa la neu que la retrac ha apilat, cap a la superfície del globus i la gravetat i la temperatura baixa fan que en 24 hores puguem desinflar el globus sense perill d'esfondrament, aconseguint aquesta arquitectura màgica amb data de caducitat.

Enguany la climatologia ha estat molt generosa, i l'iglú s'ha construït al 100% amb neu natural.

Sens dubte aquesta, és la fase de la creació de l'Iglú Hotel més dura, requereix un gran i continuat esforç físic que s'accentua gràcies a l'alçada. Després de desinflar els globus, s'han de construir les portes i allisar les parets, fet que fa necessària l'extracció de grans quantitats de neu a força de pala i trineu.
Per sort érem un gran equip!

La construcció de l'arquitectura de l'hotel va durar aproximadament un mes (desembre 2012) gràcies al treball de les 6 persones que formàvem part de l'equip de construcció.

Decoració interior
Amb 3 kg de menys, em sentia més lleugera i amb ganes d'iniciar el que havia estat la meva il.lusió d'ençà que vaig arribar a Grandvalira, afrontar la part estètica del projecte. L'inici de la decoració interior del bar-restaurant i habitacions.
Va ser llavors quan vaig conèixer l'Stéphane Nabti i en Juan Carlos Arellano, dos escultors provinents de Madrid especialitzats sobretot en el treball del gel i que havien treballat prèviament al projecte Iglú Hotel, i amb qui formaria equip.

La temàtica per al restaurant-bar va ser proposada per la direcció de l'Iglú Hotel: el teatre i el circ. Així que vam presentar diferents esbossos pels espais i finalment vaig iniciar-me dibuixant a escala real els dissenys de les escultures, mentre aprenia la tècnica per esculpir.

Vaig començar fent cortinatges, la màscara veneciana i el pierrot del bar, sota l'atenta mirada i els consells d'Adrian Günter, inventor del sistema d'igloo village (1996).

A contrarellotge vam acabar la decoració del bar perquè Snow Food pogués començar a treballar en condicions, afegint a l'entrada del bar estanteries de gel i el logotip de l'empresa convertit en expositor de producte.

"Només" quedaven la decoració de les 6 habitacions, que vam decorar amb tota la rapidesa que vam poder perquè les primeres pernoctacions poguessin fer-se el 25 de desembre. La temàtica era diversa: cercle polar, fons del mar, halloween, cupido (suite), Ganesh, i gladiadors.

Gladiadors, la número 6, va ser la primera decoració que vaig afrontar en solitari, abans del bar del Pla de les Pedres. Vaig inspirar-me en relleus escultòrics d'època romana i en escultures "Decó" que em permetien disposar de volums sintètics i efectius per adaptar-me a les característiques plàstiques de la neu.

Va ser una gran experiència que vaig voler encarar com un diàleg entre figures (no com elements aïllats referits a un mateix tema) interrelació que recuperaria a la decoració d'"Alice in Wonderland" del Pla.

Decoració del Pla de les Pedres (Gener 2013)

El primer dia que vaig arribar a l'Iglú del Pla, l'entrada estava colgada per la gran nevada de la nit anterior, de manera que gran part del matí vaig ocupar-me en aconseguir ajuda dels meus companys de Grau Roig. Per sort en Francesc, va aparèixer al cap d'una hora i vam poder desenterrar la fresa, per poder treure la neu que cobria els comptadors d'electricitat exteriors i fer un passadís de fàcil accés a l'iglú, ja que la neu del voltant encara no estava trepitjada. En Francesc va marxar, i em vaig recloure a l'Iglú amb la meva motoserra i els meus pensaments, veient com es gelava l'ampolleta d'aigua que havia dut per veure'm durant el dia... començava a trobar a faltar els cafès de Juan Andrés Montero i Natalia Ribeiro i la calor humana dels meus companys a l'Iglú de Grau... però el repte valia l'esforç.

La decoració interior es basa en el clàssic de Lewis Carrol "Alice in Wonderland". Una temàtica que m'obsessiona des de la infantesa i que em semblava adequada per la seva universalitat i per les seves constants referències a la gastronomia i als plaers dels sentits, idònies per la decoració d'aquest espai-bar.

El nom de l'empresa Snow Food, que s'encarregava de la gestió del bar, va ser integrat dins la decoració per potenciar-ne l'impacte, que quedava reforçat per la barra de gel amb el logotip i amb els expositors a l'entrada de l'espai.

Vaig incloure la taula parada presidida per el sombrerer boig amb una Alicia adormida sota les estovalles. Una Alicia que no deixa mai de somiar mentre en Jumpty Dumpty es gronxa sobre el fum al·lucinogen del cuc que fa companyia al nostre gat rialler.

Com en el cas de l'Iglú Hotel, el primer pas era passar l'esbós a tamany real, gràcies al guash (tempera) sense diluir que em permetia veure clarament les línies del dibuix. Posteriorment, i aquesta és la feina més àrdua, se separa la figura del fons desbastant amb la motoserra. Després comença la feina de modelat!
Finalment les felicitacions dels clients, la llibertat creativa (Carol Noubel i Snow Food), el contacte amb un gran espai natural, i l'excitació d'haver treballat amb un material nou per a mi fins al moment, van fer d'aquesta una de les millors experiències vitals que he tingut.

També vaig tenir la oportunitat de conèixer intensament els meus companys (una novetat ja que treballo gairebé en solitari o amb equips reduïts durant curts períodes de temps) entre ells la Gina que va fer del nostre exili al Pla una experiència molt divertida, i altres persones interessants com en German Rodríguez el meu barman-aventurer predilecte.

Gràcies a tots, per ser la meva familia durant més de dos mesos!

Va arribar al nostre taller l'encàrrec de restaurar

la popular mascota de l'Escola Marianao de Sant Boi:

en Marianet.

La mascota sorgida del dibuix d'un nen de l'escola,

es va realitzar gràcies al reciclatge d'elements quotidians, com el paper de diari,

seguint la tècnica tradicional del paper maché.

En Marianet tenia alguns problemes de subjecció:

no es sostenia còmodament sobre les espatlles del seu portador

sense que aquest el sostingués amb una de les mans.

És per aquest motiu que vem recomanar als responsables, conservar el Marianet que ells havien creat, millorant algunes parts (ampliant la obertura per al cap i afegint un pectoral ergonòmic).

L'estructura del pectoral està realitzada amb malla d'acer i cartró faller.